La importància de les emocions en els nens.

Les emocions en els nensPer comprendre millor la importància de les emocions en els nens començarem aclarint què és una emoció i veurem quina diferència existeix entre una emoció i un sentiment.

 

Som-hi!!!!

 

¿De què parlem quan diem emoció?

Com ara l’alegria, la ràbia, la tristesa, la calma, la por… doncs segons la majoria d’investigadors, una emoció és un conjunt de respostes neuroquímiques i hormonals que es generen com a resposta davant d’esdeveniments externs o interns (records d’experiències viscudes).

 

Segons Rafael Bisquerragran part del que el cervell realitza quan es produeix una emoció succeeix independentment del coneixement conscient, es realitza de forma automàtica” d’aquí la importància de tenir-les en compte, aprendre a validar-les quan apareixen en els nostres nens i nenes i ajudar-los a gestionar-les correctament.

 

Ja que no podem eliminar-les de la nostra vida, des de l’educació emocional ens encarreguem en primer lloc de treballar l’autoconeixement o consciència emocional  fent ús d’eines d’intel·ligència emocional que ens ajudaran a identificar i reconèixer les emocions pròpies i les alienes.

 

Aquest treball previ i necessari ens ajudarà a obtenir eines per gestionar les nostres emocions de la manera més respectuosa possible, tant amb els altres com amb nosaltres mateixos.

 

Així doncs podem concloure dient que donar importància a les emocions que els nostres nens i nenes experimenten és clau per tal que puguin aconseguir un bon autoconeixement emocional i aconseguir una correcta gestió emocional.

 

I ara aclarim, quina diferència existeix entre emocions i sentiments?

Doncs un sentiment és afegir un pensament a una emoció (sentiment=emoció+pensament). Quan nosaltres racionalitzem, avaluem o interpretem una emoció com a resultat obtenim un sentiment. També s’ha de tenir en compte la duració del que estem sentint, una emoció té una durada molt curta, que és el temps que necessitem per a passar a l’acció i un sentiment té una durama més extensa en el temps.

 

Posarem un exemple: imaginem que el nostre fill ens fa una forta abraçada, podem sentir la pressió dels seus braços, la seva olor, les seves paraules si ens diu alguna cosa… tot això són sensacions que podem percebre mitjançant els nostres sentits i que ens genera una emoció que pot ser agradable, i en voldrem més o desagradable, i voldrem no tornar-la a experimentar. En el moment en que passem a analitzar el que sentim, li posem nom, observem les nostres reaccions corporals i mentals apareix el sentiment.

 

D’aquí que fem servir, moltes vegades, emoció i sentiment per referir-nos indistintament al mateix. És l’alegria, emoció i sentiment alhora? Clar que si, tots dos conceptes estan interrelacionats i sense l’emoció no pot néixer el sentiment i sense el sentiment no podem posar nom a l’emoció.

 

Què passa quan restem importància a les emocions que els nens i les nenes senten?

Quan traiem importància al que els nens i les nenes estan sentint, el missatge que ells interpreten és que el que estan sentint no és important o és erroni. A conseqüència d’aquesta interpretació l’infant s’allunyarà i estarem perdent una gran oportunitat de crear vincles. Però no tan sols l’allunyarem, sinó que també estem contribuint que deixi d’expressar les seves emocions i les amagarà per por a no ser acceptats i estem ressentint el seu autoconcepte i la seva autoestima.

 

I què podem fer?

Doncs varies són les eines d’educació emocional i disciplina positiva que podem posar en pràctica com ara:

  • La validació emocional.
  • L’escolta activa.
  • Empatitzar amb el que senten.

 

Potser també et pot interessar…

Validar les seves emocions.

 

GRACIAS

POR SUBSCRIBIRTE!